Les divertides anècdotes del dia a dia del Campus Maria Pina segons Patricia Garrido

Campus Maria Pina: El diari de Patricia Garrido

Categories: Campus Maria Pina Etiquetas: Patricia Garrido
Sempre ens ha agradat saber com és el dia a dia dels protagonistes del Campus Maria Pina perquè ens consta que durant aquests anys que ve desenvolupant-se s'està creant una bonica família amb històries i vivències que fan créixer i adquirir molts valors als participants. Hui vos portem el Diari d'una de les protagonistes més especials i simpàtiques del Campus: Patricia Garrido. Per a la madrilenya ha sigut el tercer estiu que està amb nosaltres provinent de l'escola Brains de Madrid on juga en la promoció de 1999.

DIARI DE PATRICIA:

"Alçar-se tots els matins amb la mateixa cançó i veure la cara de 36 persones les quals cada any es van fent cada vegada més importants per a tu en la teua vida.
Després toca anar a esmorzar tot i que abans va el mític "algú m'ha tret el peto no tinc el meu".

Després d'esmorzar ve el rentar-se les dents, agafar motxilles i botes ... "Espera que se'ns tornen a oblidar les ampolles d'aigua com sempre ..." Jejeje.

Després toca entrenar i la dutxa ... Beneïda dutxa, com s'agraeix dutxar-nos amb aigua freda, això si el caos que es forma al vestidor no és ni mig normal ho sabeu totes.

Poc després (bé 20 minuts o més) podem encaminar-nos a l'escola i toca penjar tot el que està mullat i deixar les botes però que no falte el mític: "Tío les tovalloles seques lleveu-les".

Després ja tranquil·lament anem arribant a dinar el bon menjar de Luisa ☺

Després de dinar ... "LA SIESTA", que dir de la "siesta", no hi ha paraules: hi ha els que no callen, després els que no volen dormir, i els que dormen que
s'aixequen suant la "la gota gorda", després hi ha els privilegiats que  dormen amb aire condicionat lo mal és que han de posar la rentadora.

Després de l'entretinguda "siesta" arriba el moment esperat del dia l'entrenament seriós on ho dones tot, encara que també a Eva li pot donar un "flush" i et pose a fer planxes, abdominals o qualsevol cosa i que a algú se li escape un pet i tots ens riguem.

Després ja torna el moment dutxa la qual molts agraïm ja que fa una calor ... I quan ja estem tots torna a repetir-se el moment arribem a l'escola estenem, deixem les botes i sopem.

Després de sopar un ppasseig al pis a posar la rentadora però el millor és quan arriba el moment MERCADET en el qual has de trobar tota la teua roba i sempre hi ha algú que deixa anar "no trobe la meua roba interior" i Eva diria "quantes vegades he de dir que hi ha molta roba per rentar al pis "i ja quasi arribant a l'hora de dormir jo repartiria el meu esprai antimosquits a quasi tots i Eva es queixaria.

Després de fer un poc l'indi i riure'ns i tal tocaria anar a dormir i que Maria apunte a tots amb la llanterna i pregunte: estàs bé? O diga que per què li poses cares o que a Eva li done per fer un show amb la llanterna i tots acabem cantant Bob Sponja.

 

Això seria el que vivim cada dia en este campus, hi ha variacions, però això és el nostre dia a dia, així ens anem agafant afecte i poc a poc confiança, i es va formant una bonica família, la meua segona família de la qual si necessite alguna cosa sé que van a estar ahí, no va haver moment en què em caigués una llagrima i no hi hagués algú amb mi, això em demostra que la gent que envolta aquest campus és FANTÀSTICA i per això vos done les gràcies ☺ ♥ vos esteme.


Autora: Patricia Garrido
Foto: Maria Pina
Comentaris
Comentaris
Captcha