Primera entrada de moltes

Categories: Bloc de Miquel
Fa dues setmanes vaig rebre un missatge de Toni diguent-me que si volia participar en la nova web. Clarament no ho vaig dubtar. Formar part d’aquest blog va a ser per a mi tot un plaer.
Ho recorde com si fóra ahir. El principi del final va ser a Gandia: Era un partit on no érem favorits i, de fet, el resultat final va ser 71-45 per als locals. I? El resultat era el que menys m’importava, sabia que possiblement eixe podria ser el meu últim partit amb el meu club i l’únic objectiu que em vaig marcar era gaudir d’aquells 40 minuts amb un grup de xavals que els vull com si foren germans. Això no ho sabia ningú, per a tots era un partit més però jo, quan estava en pista, desitjava que mai s’acabara, no volia, encara m’aborrone al pensar en eixa sensació.
Va finalitzar la temporada amb una altra gran experiència com era la d’estar com a segon entrenador de l’aleví A durant el torneig de minibàsquet, junt a Salva, el “Mosqui” i el “Xex”.
Arribava l’estiu. Després del selectiu tocava esperar per saber a quina universitat estudiaria. El 9 de juliol estava a un festival de música amb uns amics, entre ells Antoni Soler, també entrenador i jugador d’aquesta família, i em va cridar el meu pare cap a les 11 del matí. M’havien agafat a la Universitat Autònoma de Barcelona, el meu somni. Em vaig quedar en això que es diu estat de shock i l’única cosa que em va venir a la ment foren dues paraules: bàsquet, Genovés. Sols els meus pares saben com de dur era decidir-me a marxar tan lluny deixant-me a 400 km de distància l’única cosa que em feia sentir important, o almenys em feia sentir persona.
Finalment, després de xerrades amb David, Salva, Antoni, Rafa, Manu i pràcticament tots els entrenadors del club, vaig decidir realitzar aquesta aventura o viatge.
Després de 3 mesos per terres catalanes i d'estar gaudint de la meravellosa, espectacular (i molts més adjectius) experiència d’entrenar al Joventut de Badalona, no hi ha dia que no m’alce (em llevo diria ací) pensant en el Club Bàsquet Genovés. Ningú pot fer-se una xicoteta idea de com vos trobe a faltar.
El bàsquet, sobretot si el vius en aquest club, va molt més enllà del simple fet de clavar la piloteta a la cistella.
1, 2, 3, GENOVÉS!!!!!
Comentaris
Toni 9 gener 2016

Fenomenal debut Miquel, ara miraré de personalitzar el teu bloc, esperem prompte el segon capítol.

Comentaris
Captcha