Nova entrada al Bloc de Miquel: ensenyar per plaer.

Testimonis del plaer

Categories: Bloc de Miquel
Amics, massa temps sense escriure, no tornarà a passar, ho promet.

Aquesta setmana preguntava als meus xiquets què fan al pati quan estan a l’escola. Tots coincidien en el mateix, “jugar a futbol”.

Sincerament, tenia por de fer la pregunta perquè m’esperava, precisament, aquesta resposta.

“I per què no jugueu a bàsquet?”
“Perquè no juga ningú, estaria sol”.

Hi ha qui em va arribar a dir “perquè no tenim canastes al pati”. Jo em desesperava, però també és cert que jo feia el mateix en aquestes edats, no sóc bon exemple per aquest tema però, igual com passava fa 10 anys, el bàsquet, socialment, no té el mateix pes que el futbol, i això és déu, entre altres, a la publicitat, als sponsors, als mitjans de comunicació i també als entrenadors..

La meua reflexió dies després d’aquesta conversa és: per què els entrenadors no sabem impregnar els nostres xiquets l’estima que tenim cap al bàsquet? Alguna cosa fem mal quan sent conscients que ens dediquem al millor esport que existeix, no som capaços de convéncer xiquets de 10 anys que jugar al bàsquet fora dels entrenes és igual de social que jugar a futbol i que, a més, han de transmetre aquesta idea i aquesta estima a nens que no tenen oportunitat de conéixer el plaer de defensar flexionats, de la solitud del tir lliure o del so de la red quan una pilota entra "limpia" a cistella.

 

Tal vegada la solució passa per entrenar ensenyant a estimar el bàsquet i no entrenar per buscar bons jugadors, almenys quan aquests tenen 10 anys. PD: en pocs dies, tornaré escriure, de veritat.

Autor: Miquel Camarasa
​Foto: Miguel Ángel Camarasa

Comentaris
Comentaris
Captcha