Torna el bloc de Miquel amb l'especial #CBGTorneigCadet

TORNEIG NACIONAL CADET segons Miquel Camarasa

Categories: Bloc de Miquel Etiquetas: Miquel Camarasa, Torneig Cadet

Arribava el primer divendres de març. La pluja amenaçava en passar-se pel pavelló per gaudir de bon bàsquet i, literalment, ho va fer. Per als nostres entrenadors la feina s’acumulava. Les furgonetes començaven a cavalcar de Genovés a Xàtiva, i viceversa. El descampat del “poli” ple de cotxes. Havia arribat març i amb ell la catorzena edició del Torneig Nacional Cadet de bàsquet del Genovés.


17:30. Ja començava tot, el torneig ja era una realitat i ho feia amb un partidàs: València Bàsquet vs Joventut de Badalona.  Els del nord començaven per davant al marcador però, finalment, a base de constància, els taronja s’imposaven per un marcador molt ajustat i que demostrava el gran nivell que s’havia viscut als darrers 40 minuts, 101 – 98. Quasi res per començar el torneig.

19:10 i el pavelló començava a plenar-se. La gent acabava de treballar i què millor que passar-se pel nostre Arena per gaudir de bon bàsquet. Jugaven els nostres. Fins i tot la pluja no es va voler perdre l’encontre. L’àrbitre donava pas a l’inici del match i els nostres van tirar d’orgull i de bon bàsquet per demostrar al Saragossa i a tota la gent que havia anat a veure’ls que a la nostra escola de bàsquet es treballa  de manera excepcional. Ni els nervis els van poder frenar. 59 punts a un dels millors equips cadets de tot l’Estat Espanyol. El Saragossa (115), per la seua banda, amb els suplents ja donava senyals que no havia vingut al Genovés de turisme de cap de setmana, i un nom: Jaime Pradilla. No farà falta guardar-lo a la memòria molt de temps perquè en uns anys estarà competint a l’ACB, o ves a saber si a alguna lliga superior...

Dissabte més del mateix, un València Bàsquet que no deixava respirar al C.B Genovés tornava a demostrar que aquesta podia ser la seua edició molts anys després i s’imposava al nostre júnior per un contundent 23-136. El Saragossa per la seua banda s’imposava a la meua (i nostra) estimada Penya que, desprès de molts anys, es quedava fora de la final del nostre torneig. Els aragonesos, liderats per Pradilla, van confirmar el que havien demostrat davant el CB Genovés el dia anterior. Malgrat tot, el marcador va ser de 64 – 75 però el claríssim guanyador va ser el bàsquet.

La vesprada començava amb un equip amfitrió que s’havia tret els nervis del partit matinal i que tornava a desplegar el seu gran joc davant una Penya contundent i que gaudia del que feia: amb un resultat final de 37- 119, aquests dos equips acabaven la fase classificatòria.
Arribava el moment del que seria la final el dia següent. Valencians i aragonesos s’enfrontaven per medir forces. El partit se’l va emportar el Saragossa però, això sols era una batalla, la guerra encara no havia acabat.

Diumenge. Arribàvem a l’última jornada del torneig i ara sí, el Sol es passava a recordar-nos que no queda tant per a Falles. El partit pel tercer lloc no va decebre a ningú. Els nostres seguien competint i fent un molt bon bàsquet davant una Penya que en cap moment es relaxava tot i l’àmplia ventaja de la que gaudien. Un resultat final 36-98 per tancar aquesta experiència que de segur mai oblidaran els nostres.

I per fi, la gran final. Autèntic partidàs. El Saragossa colpejava primer i es va mantindr per davant a l’electrònic fins a la fi del tercer quart. Pradilla amb 4 faltes, 3 d’elles en atac, a la banqueta, però els maños tenien un gran equip i ni així el València havia pogut apropar-se al marcador. Últim quart i l’espectacle que ens estava portant el conjunt de Delgado es va veure aturat per una defensa en zona (2-3) dels valencians. Molt legítima però que per als que volíem veure espectacle ens va suposar la fi d’un gran encontre. Amb aquesta tàctica els taronja van començar a remuntar: Pradilla quedava expulsat per una nova falta en atac, el València molt encertat a la línia de triple i una treballada defensa. David Corrales va tenir l’opció d’empatar el partit a l’últim segon però finalment l’electrònic reflectia un 67 – 64 per al nostre València Bàsquet.

Ja per acabar, donar l’enhorabona a tots els equips i, sobretot, a l’organització, encapçalada per David Soler, sense vosaltres i sense tu res d’açò seria possible.

Llarga vida al nostre Torneig Cadet!!


Autor: Miquel Camarasa
Foto: lauraarroyo.com
Edició: basquetgenoves.com
Comentaris
Comentaris
Captcha