Antonio ens porta el resum de temporada

Victòria en Algemesí i ascens a Autonòmica: El resum de temporada d'Antonio Castillo

El dos per un
Resum del partit i final de temporada.
 

CB Algemesí 39-69 Genovés
 

Final de temporada i com en tots els finals, sempre queda una certa sensació d'haver perdut alguna cosa. De sobte t'adones que el temps ha passat, que ara ja no cal anar a entrenar i jugar totes les setmanes, que persones que veus amb molta freqüència de cop i volta desapareixen fins d'aquí a uns mesos i que alguns tornen i altres no.

Pel que fa al partit de dissabte, la veritat és que va tenir poca història. El parcial de 0-16 d'inici ho diu tot. La primera cistella de l'Algemesí va arribar de mans del seu sisè home i els locals en general, no van oposar molta resistència.

L'Algemesí va presentar un equip jove i amb alguns jugadors interessants. Va acabar el partit amb 39 punts, que són els mateixos que tenia el Genovés al descans, permetent als de Kikele prendre les coses amb calma, repartir minuts i acomiadar-se de la temporada i la categoria sense ningun mal de cap.
Per part dels nostres destacar una vegada més el bon rendiment de tot l'equip. Malgrat que persisteixen els problemes d'alguns dels seus jugadors, especialment els subdorsals de Josep i la recent adhesió al moviment EMO de Jordi "Padawan" Soler, el Genovés no va permetre en cap moment que els locals entraren al partit, sobretot gràcies a un excel·lent "King" Serrano, un sòlid "Bus Driver" Ube, un excel·lent "Terminator" Herència i un hiperactiu Kaurin, autor del "Taponazo" de la vesprada, que van ser suficients per resoldre el partit quasi des del mateix salt inicial.

Van faltar en aquest comiat Pep "The Warm" (sobrenom provisional), convalescent d'un accident de Piercing i Babyface, que no sabem si se li va trencar el GPS i es va perdre en el camí a Algemesí però amb tot, el rendiment de l'equip no es va veure pràcticament afectat, podent acabar una segona volta quasi perfecta que li deixa segon amb el mateix record que el campió (20-4).

El Genovés ha demostrat al llarg de tota la temporada una enorme consistència, tirant endavant partits en condicions pràcticament heroiques, llàstima que no hi haguera sort en els enfrontaments amb els de dalt, però amb tot, ha lluitat la lliga fins el final, el que no ha de restar-li cap mèrit.
L'equip ha superat lessions, problemes físics, aficions hostils, pistes de joc inapropiades, arbitratges qüestionables i horaris de joc infames, ha crescut amb l'aportació de jugadors joves i ha consolidat un estil de joc potser amb falta d'anotació però amb una indiscutible solidesa defensiva .
En aquest context, no crec que fos del tot just destacar especialment a ningú perquè crec que tots els que hem tingut la sort de participar, hem fet el que hem pogut en cada moment, potser i arribats a aquest punt, l'únic nom que considero oportú esmentar és el del nostre entrenador.


 

Kikele ha tingut la difícil tasca de gestionar una plantilla molt veterana, amb enormes diferències d'edat i de conceptes en molts dels seus jugadors, amb lessions, exàmens, horaris de treball, molt de fred a l'hivern i un poc menys a la primavera i la tardor.

Qui ha estat en una banqueta, sap que l'entrenador mai té descans. Els jugadors es queixen, els àrbitres s'equivoquen, els tirs es fallen i ni tan sols tens la possibilitat de fer alguna cosa per posar remei a la situació, més enllà d'esperar encertar en el següent canvi o en el següent temps mort. És per descomptat una feina ingrata i difícil que ha solucionat amb un enorme encert, així que enhorabona.

Ara toca descansar i pensar en el futur, que sempre és incert. Toca moure fitxa els que manen al club i compondre una plantilla que acompanyi els supervivents d'aquest equip en la temporada que ve.

Hi ha temps i material per a conformar una plantilla competitiva, que mantinga la categoria al menys, per poc que les lessions respecten el rendiment normal dels jugadors. El temps dirà què passa, quins jugadors vénen i quins jugadors se'n van, el més important sempre és que el projecte es mantinga i cresca en la mesura de les seues possibilitats.


Amb això està tot dit, no vaig a parlar del sopar i la celebració perquè són coses que han de quedar en la intimitat del vestidor ia la barra del bar. També sóc conscient que en aquesta crònica hi ha un cert abús dels sobrenoms, però és que és l'última vegada que els vaig a utilitzar, així que m'he pres la llibertat de fer-ho sense importar-me massa el resultat.

Finalment voldria acomiadar-me de tots, heu de saber que he fet el que he pogut per a ajudar tot i que m'haguera agradat fer-ho millor. Vull agrair al CB Genovés l'haver comptat amb mi, a la directiva pel seu esforç, a Toni per deixar-me escriure aquestes coses i als meus companys per ser senzillament els millors.

Ens seguim veient per aquestes pistes de Déu.

Salutacions.

 
>> Què va passar en el partit de la primera volta?

>> Audio Entrevista a Antonio Castillo (XTRadio)

>> Resultats i cròniques de tots els partits de la temporada 2016/2017


Autor: Antonio Castillo
Foto: Pep Llopis
Edició: basquetgenoves.com
Comentaris
Comentaris
Captcha